Diumenge 8.11.2015 02:00
‘La CUP són bona gent i treballen molt bé’. Que ho digui jo, no té gràcia. Que ho digui gent de CDC que es reuneixen amb ells aquests dies, en té més. De cara enfora, diferències. De cara endins, en la relació de JxS i la CUP, pot haver-hi desacord, però no agror.
Pops. Un pop en un garatge. Vaig anar a visitar el grup de la CUP al Parlament als seus despatxos i semblaven un pop en un garatge. Em va encantar. Són el que diuen: ‘Nosaltres, passàvem per aquí’. David Fernàndez deia a la Torna: ‘Som una força municipalista que excepcionalment vam decidir entrar al Parlament el 2012 conscients del moment històric’. Porten el món local a dins, i el Parlament, no tant. A vegades penso que si fos per ells, en lloc d’estar escollint president, estaríem escollint si ens fa falta president. Potser amb una assemblea d’alcaldes faríem. En fi, porten l’atzar històric (“què hi foto, jo aquí?”) prou bé. Per sort nostra, encara hi són. Un dia, penso, en marxaran, del Parlament.
Dins la CUP, com dins de Junts pel Sí, hi ha opinions diverses sobre Mas. Tots dos, cara enfora, es mostren com a bloc. Per dins, no és tan així. Càrrec electe, a mi, aquesta setmana: ‘Si em posen Mas a canvi d’un programa real de combat contra la pobresa, dic provem. Proveu-ho. Si no, no’ Un altre càrrec electe, a un col·lega de VilaWeb: ‘No entenc què fa la CUP oposant-se a votar Mas. No ho entenc!’ Crec, em puc equivocar, que en aquest debat són més nombrosos els partidaris del no. Si ho fem per llocs, veig la CUP de l’Àrea Metropolitana i de la ciutat de Barcelona en un claríssim ‘Mas no’. Són sindicalistes, anticapitalistes, militants antiglobalització que la CUP té dins l’àrea metropolitana. Són força i plens d’energia. ‘No és mania, és que jo a Mas a la fàbrica no el puc defensar. I punt. Creixerem sense Mas. Que ens facin cas, d’una puta vegada. Pesats. I amb els de Podemos, ens passa igual. Amb Mas pel mig, no avancem’ em deia un d’ells. Per altra banda, Berga, o Girona, serien més oberts a investir Mas. És l’Esquerra Republicana ‘radicalitzada’ com els defineix un membre de la CUP. En el fons, això de Mas sí, Mas no, és el debat etern dins l’esquerra independentista entre el Front Patriòtic (Mas sí) i la Unitat Popular (Mas no). Ve de molt lluny, tot plegat, i com recordava Josep Sala i Cullell, a Twitter: ‘Totes aquestes disputes entre convergents i indepes d’esquerres ja les teníem al bar de la facultat als 90. Cap invent’.
‘Si votem Mas sí, ens trenquem per dins. Això d’entrada’. ‘I després tirem per la borda tota la feina dels darrers anys amb els moviments socials, per exemple’, diu l’altra. Una és militant, l’altra molt més càrrec.
Personalisme. Dins la CUP s’havia debatut si David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet tenien massa protagonisme. Fins a quin punt una persona pot encarnar, representar, o parlar en nom de tots. Quin rol se li dóna. La relació entre l’individuu i el grup. Un clàssic dins la CUP. Mas n’és el darrer episodi. I aquest potser és el punt on ho veig més diferent, personalment. Sóc un gran partidari dels líders, jo. Són els hereus, que no m’agraden. Sigui com sigui, ells fan a Mas el que van fer-se a ells mateixos. Els molesta l’excés de personalisme. Creuen que el millor és evitar ‘les estrelles’, diguem.
Contradiccions. Totes les del món, he vist, que té la CUP. La darrera, ahir. Mas no, però un de CDC sí? No sé com ho veuran, a la fàbrica. No podem fer la DUI, però sí desobeir el TC ? Aquí la CUP està com tots. Del ‘posi les urnes’ a ‘prengui’s un temps’. De la ‘llista sense polítics’ a una ‘llista amb independents’. Del ‘Mas president’ al ‘Posem-lo de quatre’. Del ‘no governo amb Mas’ a ‘el recolzo des de fora’. Tots hi són, en zona contradictòria, cosa que me’ls fa propers a tots ells.
Se’m escapa, i em sap greu, la relació actual entre els diputats, i els militants. Les decisions van de baix cap a dalt, en moments com els actuals, on tot va tan ràpid, o passa menys? No en sé tant, per veure-ho, això, però trobo que és un dels aspectes més interessants, de tot plegat.
Dubtes. Els veig molt convençuts a voler que CSQP acabi pujant al carro, que no tenir Mas ajudarà en aquest punt, i que, en el fons, no hem guanyat el plebiscit. Com a mínim, que no l’hem guanyat com Déu mana. Per tant necessitem ampliar vots, i Mas no ajuda. Jo no tinc clares gaires coses, ara per ara, i aquestes tampoc.
Sóc un votant típic: vaig votar per la independència, perquè era un plebiscit, i el debat sobre el president entenc que és necessari, però em supera una mica. Això he vist que també passa a alguns votants de JxS i la CUP. Com molts d’ells, si mai fracassa tot plegat, responsabilitzaré la CUP, Junts pel Sí i a mi mateix: potser si hagués fet més…
Reconec intel·ligència política i visió pràctica. Contra el tòpic, uns i altres, avancen. Jo no sé si és cosa de la CUP, o de Junts pel Sí, o de qui. La qüestió és que demà no només votarem la investidura del president. També votarem la declaració de sobirania, i els seus annexos. La primera votació sembla encallada. No hi ha acord. La segona, en canvi, tirarà endavant. I aquest paper, ves per on, pot desencadenar tota una sèrie de fets (suspensió autonomia?) que faran, crec, que el procés de desconnexió avanci, encara que la investidura no. És la política de fets consumats que Zarzalejos temia tant. Aquí he vist intel.ligència. Fer avançar coses, amb president o sense. És el resultat d’una visió pràctica que agraeixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada