La Defensora del Poble Europeu rebutja que una Catalunya independent quedi fora de la Unió Europea
Emily O'Reilly assegura que "els tractats no preveuen cap procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un estat membre" i que les advertències de la Comissió són "opinió personal i no el posicionament oficial"
El portaveu de la Comissió Europea assegura que un nou estat independent hauria de demanar l'ingrés a la UE
ACN-Nd | 19/10/2015 a les 07:18h
La
Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, adverteix que "qualsevol
declaració dels membres de les institucions comunitàries" sobre la
independència de Catalunya només "reflecteix la seva opinió personal i
no el posicionament oficial". En una carta a eurodiputats catalans, el
cap de gabinet d'O'Really assegura que "els Tractats no preveuen cap
procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un
estat membre" i que, per tant, les advertències de Brussel·les que una
Catalunya independent quedaria fora de la UE i hauria de tornar a
demanar l'ingrés són només una "opinió personal i no el posicionament
oficial de la institució".
La Comissió Europea no farà un dictamen jurídic analitzant les conseqüències d'una secessió mentre el govern espanyol no li ho demani oficialment, però els portaveus han reiterat que "si una part d'un estat membre deixa de formar-ne part perquè esdevé independent, els Tractats ja no s'aplicarien al seu territori, es convertiria en un país tercer i hauria de demanar l'ingrés a la UE". "Aquest és el posicionament que l'executiu comunitari ha mantingut des del 2004, des que el va establir l'aleshores president Romano Prodi", va insistir en plena campanya electoral del 27-S Margaritis Schinas, portaveu de Jean-Claude Juncker. La Defensora del Poble Europeu, però, nega que es tracti del "posicionament oficial de la institució".
En una carta de resposta a Ramon Tremosa (CDC), Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC-NeCat), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (UDC), el cap de gabinet d'O'Reilly, Aidan O'Sullivan, defensa que ho ha "discutit amb els serveis legals".
Els eurodiputats catalans havien denunciat a la Defensora del Poble Europeu l'escàndol per la suposada manipulació d'una resposta de Juncker sobre Catalunya, a només cinc dies de les eleccions. Tremosa, Terricabras, Maragall, Urtasun i Gambús li havien demanat una reunió, també per fer-li arribar les queixes de "desenes de milers de ciutadans catalans que viuen a la UE i que no van poder votar el 27-S" per culpa de la "mala pràctica de l'administració espanyola i la reconeguda manca d'esforç del govern espanyol per resoldre aquest problema".
"Al corrent de l'escàndol"
La irlandesa O'Reilly els denega, "de moment", l'entrevista i no veu "motius suficients per obrir una investigació" sobre les seves queixes. El seu cap de gabinet al·lega que el dret de vot dels catalans a l'estranger "sembla ser una qüestió estatal, fora del mandat" del Defensor del Poble Europeu. O'Reilly reconeix "estar al corrent" de la doble resposta de Juncker sobre la independència, però demana als eurodiputats que abans dirigeixin la seva protesta a la pròpia Comissió Europea. O'Really "vol sempre mantenir fortes relacions amb els eurodiputats" i s'ofereix a "contactar els estats membres afectats per discutir" el que calgui, afegeix.
Creat el 1995, el Defensor del Poble Europeu s'encarrega d'investigar les reclamacions sobre una mala gestió de les institucions, organismes, oficines i agències de la UE. L'elegeix el Parlament Europeu per un període renovable de cinc anys (O'Reilly, periodista i ex Defensora del Poble d'Irlanda, va ser elegida el 3 de juliol del 2013 i reelegida el 16 de desembre del 2014), però és un organisme imparcial que no rep instrucions de cap govern ni institució. Intenta sempre arribar a una solució amistosa, però quan no és possible pot emetre recomanacions a la institució afectada i, si no s'accepten, presentar un informe especial a l'Euocambra perquè prengui mesures.
La Comissió Europea no farà un dictamen jurídic analitzant les conseqüències d'una secessió mentre el govern espanyol no li ho demani oficialment, però els portaveus han reiterat que "si una part d'un estat membre deixa de formar-ne part perquè esdevé independent, els Tractats ja no s'aplicarien al seu territori, es convertiria en un país tercer i hauria de demanar l'ingrés a la UE". "Aquest és el posicionament que l'executiu comunitari ha mantingut des del 2004, des que el va establir l'aleshores president Romano Prodi", va insistir en plena campanya electoral del 27-S Margaritis Schinas, portaveu de Jean-Claude Juncker. La Defensora del Poble Europeu, però, nega que es tracti del "posicionament oficial de la institució".
En una carta de resposta a Ramon Tremosa (CDC), Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC-NeCat), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (UDC), el cap de gabinet d'O'Reilly, Aidan O'Sullivan, defensa que ho ha "discutit amb els serveis legals".
Els eurodiputats catalans havien denunciat a la Defensora del Poble Europeu l'escàndol per la suposada manipulació d'una resposta de Juncker sobre Catalunya, a només cinc dies de les eleccions. Tremosa, Terricabras, Maragall, Urtasun i Gambús li havien demanat una reunió, també per fer-li arribar les queixes de "desenes de milers de ciutadans catalans que viuen a la UE i que no van poder votar el 27-S" per culpa de la "mala pràctica de l'administració espanyola i la reconeguda manca d'esforç del govern espanyol per resoldre aquest problema".
"Al corrent de l'escàndol"
La irlandesa O'Reilly els denega, "de moment", l'entrevista i no veu "motius suficients per obrir una investigació" sobre les seves queixes. El seu cap de gabinet al·lega que el dret de vot dels catalans a l'estranger "sembla ser una qüestió estatal, fora del mandat" del Defensor del Poble Europeu. O'Reilly reconeix "estar al corrent" de la doble resposta de Juncker sobre la independència, però demana als eurodiputats que abans dirigeixin la seva protesta a la pròpia Comissió Europea. O'Really "vol sempre mantenir fortes relacions amb els eurodiputats" i s'ofereix a "contactar els estats membres afectats per discutir" el que calgui, afegeix.
Creat el 1995, el Defensor del Poble Europeu s'encarrega d'investigar les reclamacions sobre una mala gestió de les institucions, organismes, oficines i agències de la UE. L'elegeix el Parlament Europeu per un període renovable de cinc anys (O'Reilly, periodista i ex Defensora del Poble d'Irlanda, va ser elegida el 3 de juliol del 2013 i reelegida el 16 de desembre del 2014), però és un organisme imparcial que no rep instrucions de cap govern ni institució. Intenta sempre arribar a una solució amistosa, però quan no és possible pot emetre recomanacions a la institució afectada i, si no s'accepten, presentar un informe especial a l'Euocambra perquè prengui mesures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada