COMPORTAMENT ELECTORAL
Independentisme i unionisme, dos blocs poc permeables entre si
El vot de CiU i ERC s’ha reunit a JxSí, mentre que C’s ha pescat de tot l’unionisme, l’abstenció i ICV
EL PATI DESCOBERT
Les eleccions del 27-S es van definir des del principi
com uns comicis extraordinaris. CDC i ERC, dos partits que fins fa poc
competien per un mateix electorat, van conformar una coalició àmplia,
Junts pel Sí, conjuntament amb la incorporació de personalitats de la
societat civil. Altres, com Catalunya Sí que es Pot, també van optar per
pactes més o menys amplis. L’excepcionalitat dels comicis també es va
demostrar durant la campanya, esquitxada per l’aparició de nombrosos
manifestos i amenaces contra un futur estat català. El desenvolupament
de la jornada electoral i les xifres provisionals de participació no van
fer més que certificar el caràcter especial dels comicis. Finalment,
l’assistència a les urnes va quedar per sobre del 77%, una xifra
històrica en unes eleccions al Parlament de Catalunya i només superada
dues vegades en unes eleccions espanyoles (les de 1977 i 1982).
Però aquest increment de pràcticament 10 punts en
la participació no tindria conseqüències sobre els resultats electorals
si es pogués assumir que la població que no participa és equiparable a
la que sí que ho fa. En cas de ser així, els resultats serien els
mateixos i només variaria el nombre de vots emesos. Tanmateix, aquesta
assumpció dista molt de la realitat en la gran majoria de països del
món, i el cas de Catalunya no és una excepció. Només fa falta mirar un
mapa de l’abstenció al nostre país per veure que està concentrada a
l’àrea metropolitana de Barcelona i al llarg de la costa, des de
Tarragona fins al Maresme, una zona on hi ha la principal concentració
de persones nascudes fora de Catalunya o amb els pares de fora.
Un mantra enterrat
Així doncs, tenint en compte que el nacionalisme català sempre s’ha
mobilitzat amb força en les eleccions catalanes, un augment de la
participació, segons molts opinions, podia posar en perill l’hegemonia
sobiranista existent fins llavors. De fet, durant anys s’ha repetit la
idea -sobretot per part de sectors unionistes- que l’abstenció
perjudicava els partits estatals.
Tanmateix, els resultats van acabar donant a Junts
pel Sí una victòria clara en escons (37 més que C’s, la segona
formació). JxSí també va aconseguir mantenir la suma del nombre de vots
de les eleccions del 2012 -malgrat la marxa d’Unió-, alhora que la CUP
incrementava en 210.000 els seus sufragis. D’altra banda, l’unionisme va
aconseguir sumar 330.000 vots respecte a les passades eleccions.
D’on vénen i cap on han anat els vots el 27-S?
Quins transvasaments s’han produït? Una eina útil per respondre a
aquesta qüestió és l’anàlisi agregada dels resultats pel mètode de la
inferència ecològica. De fet, de moment es tracta de l’única eina que es
pot fer servir, a l’espera de les enquestes postelectorals. Així, a
través de l’anàlisi estadística dels vots per secció censal podem
aproximar-nos a conèixer quin percentatge de vot ha anat a parar a cada
partit o d’on va venir el suport a cadascuna de les formacions amb
representació al Parlament.
L’anàlisi ens dibuixa un panorama de transvasament
del vot molt diferenciat entre el bloc independentista i el federalista i
unionista, amb una recomposició interna de cadascun. Així, vora el 80%
de votants de CiU el 2012 i el 75% d’ERC haurien anat a parar a JxSí. La
resta haurien passat a la CUP, una formació que també pateix una fuita
de votants cap a la coalició liderada per Raül Romeva. Si ho mirem des
de la perspectiva d’on vénen els vots, els suports de JxSí procedirien
de votants de CiU (quasi el 60%), ERC (24%) i l’abstenció (un 10%). En
termes generals, per tant, la mobilitat dels electors convergents i
republicans hauria sigut baixa, i JxSí hauria aconseguit retenir els
suports dels dos principals actors de la coalició. La CUP, en canvi,
hauria aconseguit atreure un cert electorat heterogeni, i vora un quart
de votants tant de CiU com d’ERC el 2012 haurien optat per fer costat a
la llista liderada per Antonio Baños. Finalment, no sembla que
l’estratègia d’atreure votant federalista d’ICV hagi acabat de
funcionar, ja que poc menys del 10% dels votants ecosocialistes el 2012
han optat per la CUP. Es tracta, però, d’una xifra més alta a Lleida i
Girona, i més baixa a la província de Barcelona.
Pel que fa al sector federalista i unionista, els
transvasaments són força més complexos i les dades deixen lloc a alguns
dubtes. La pujada de C’s s’explicaria per la capacitat de beure de fonts
molt diverses: hauria mobilitzat votants populars (d’aquí ve el 29%
dels vots), expartidaris del PSC (32%), antics abstencionistes (20%) i
fins i tot una minoria d’exvotants d’ICV. Així, la capitalització de
l’oposició al procés feta per Inés Arrimadas (i Albert Rivera) ha
convertit C’s en una força heterogènia pel que fa la seva procedència,
un fenomen que es produeix sobretot a la província de Barcelona i és
molt menys intens en altres latituds. Un dels dubtes de cara al futur és
si la formació serà capaç de retenir un electorat amb aparents
diferències ideològiques.
La participació beneficia el PSC
Les dades indiquen que un dels grans
beneficiats de l’augment de la participació hauria sigut el PSC, cosa
que els va permetre parar el cop i desmentir les enquestes més
catastrofistes. El 34% del seu electorat prové de gent que es va
abstenir el 2012. Per contra, no sembla que CSQP hagi aconseguit
recollir suports d’antics votants d’ICV, que s’han dispersat cap a
diferents opcions. Tampoc el PP ha pogut retenir els seus antics
votants, ja que gairebé un terç ha marxat a les files de Ciutadans.
La fotografia final d’aquests transvasaments apunta
que Junts pel Sí i la CUP no han begut gaire de l’augment de la
participació ni de les opcions federalistes (PSC i CSQP). Només la CUP
ha aconseguit atreure alguns nous votants i un percentatge baix
d’ecosocialistes. La participació sembla haver beneficiat en especial el
PSC i, en menor mesura, C’s, tot i que hi ha diferències importants per
províncies. Amb tot, aquell mite segons el qual els resultats de
Catalunya serien absolutament diferents quan s’hi participés com en unes
estatals, ja té resposta. I és negativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada