Amèrica, el xoc contra la burocràcia espanyola.Catalans a l'estranger: totes les paperetes per al fracàs

Política

Amèrica, el xoc contra la burocràcia espanyola

Catalans a l'estranger: totes les paperetes per al fracàs

per Aleix Salvans 18 d' Octubre 2015 

elMón, abans El Singular. 

A finals de l'agost passat l'Oriol Arnau, que viu a Ciutat de Mèxic, va anar a l'ambaixada espanyola a registrar-se com a resident temporal (ERTA) i sol·licitar el vot a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre. L'atenció rebuda va ser exquisida. Fins i tot li van dir que, pel temps que duia a Mèxic, hauria d'inscriure's com a resident permanent (CERA) però que, si ho feia, ja no podria votar perquè el cens estava tancat. Només havia d'esperar les paperetes, posar la que preferís al sobre i enviar-lo de tornada a Catalunya.

Segons el seguiment online de Correos de México, el 17 de setembre les paperetes eren "en zona de intercambio internacional en el país de destino, previo aduana". Fins el dia 23 hauria tingut temps de sobra... si no fos perquè el 21 encara no se n'havien mogut. L'Oriol va trucar a l'oficina de correus de l'Aeroport Internacional de Mèxic. El seu paquet no havia passat la duana però els funcionaris d'allà li van dir que no depenia d'ells que ho fes. L'endemà, el dia abans del final del termini de votació, encara no hi havia hagut cap canvi. Amb una altra trucada insistent va aconseguir que el sobre -i uns quants més d'altres catalans- sortís cap al centre de distribució de correus de la seva zona. L'Oriol s'hi va desplaçar amb taxi, on li van dir que el rebrien l'endemà, últim dia per votar. Va pregar a la responsable que li fes saber quan arribés per anar-hi i votar directament en comptes de rebre'l a casa. El migdia del 23 encara no en tenia notícies. L'Oriol va tornar al centre de distribució... on va trobar el seu sobre, que va reenviar ràpidament a Catalunya amb la satisfacció d'haver complert el seu deure. Una història magnífica si no fos perquè, el dia que es va escrutar el vot exterior, Correos de México deia que el vot de l'Oriol era "en transito hacia destino". Mai sabrà si va arribar a temps.

Va ser un dels "afortunats". En Sergi Marzábal, que fa dos anys que viu al Districte Federal i va ser voluntari del 9N, apoderat de Junts pel Sí a l'ambaixada espanyola el 27S i és membre de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) creu que el problema a Mèxic és comú a tota Amèrica Llatina. El sistema actual fa que hagis de sol·licitar el vot i, un cop aprovat, rebis les paperetes per correu. Com que depenen del servei postal no és estrany que no arribin a temps, especialment si impugnacions com les presentades per Guanyem Catalunya -la candidatura del sector més espanyolista de Podemos- n'endarrereixen l'enviament. Segons en Sergi l'administració espanyola a Mèxic no va posar cap pega tot i reconèixer que hi va haver un incident a l'ambaixada: una persona va anar a votar amb una estelada i una funcionària l'hi va fer guardar mentre assenyalava una bandera espanyola tot dient "no la necesitas, esa es tu bandera".

Urna de vot per les eleccions del 27S a Ciutat de Mèxic   |   ANC Mèxic

La Montserrat Galí, que fa més de quinze anys que viu a Mèxic (a Puebla, també), no opina igual. Segons la seva experiència les paperetes sempre arriben tard, tot i que sovint a temps de ser enviades de tornada i comptabilitzades. Aquestes darreres eleccions ni tan sols va tenir contacte directe amb l'administració espanyola. L'any passat, mentre era a Barcelona, es va assegurar d'estar registrada com a resident a l'exterior. Unes tres setmanes abans que es tanqués el termini va rebre, per duplicat, els impresos de sol·licitud de vot, que va enviar per fax mitjançant l'Orfeó Català de Mèxic. Sí, per fax. No és el darrer cop que veureu reaparèixer aquest aparell en aquest reportatge. Fos com fos, la Montserrat va rebre les seves paperetes el dia 26, el dis després que s'esgotés el termini per votar. Per la Montserrat enviar les paperetes a l'últim moment, sabent que això pot fer que arribin tard, és una mostra de mala fe de l'Estat espanyol.

La participació a Mèxic va rondar els 150 vots -incloent residents temporals- sobre 563 sol·licituds de CERA acceptades i un cens total de 10.434. Al procés participatiu del 9N, on només calia un DNI empadronat a Catalunya per votar, ho van fer 600 persones. Quatre vegades més en una votació sense repercussions polítiques immediates. Molts dels que fa anys que viuen a Mèxic ni tan sols fan l'esforç: saben per experiència que és pràcticament inútil.

Anem una mica més al sud, a El Salvador. La Laura Viladevall constava al CERA així que només va haver de confirmar la seva inscripció, sol·licitar el vot per fax (altra vegada) i verificar que la sol·licitud havia estat admesa. Cap problema. Altre cop, a esperar que arribessin les paperetes. No ho van fer mai. En Carles, l'Àlex, en Marc, en Manel, l'Alicia i l'Eli van tenir la mateixa sort i en Frederic i la Cristina, que volien fer el tràmit per internet, ni tan sols van poder sol·licitar el vot perquè el codi que els van proporcionar no era vàlid.

No és el primer cop que la Laura no ha pogut votar. Duu fora de Catalunya des del 2007: set anys a Nova York i dos a El Salvador. A Nova York va poder votar a les generals de 2008 i a les autonòmiques de 2010 però no a les generals de 2011 ni a les catalanes de 2012: les paperetes van arribar tard. De fet, el 2011 van arribar l'últim dia però ho va veure quan tornava de treballar i ja no hi podia fer res. Es va dirigir al Defensor del Pueblo per denunciar la vulneració d'un dels seus drets bàsics. Va rebre una resposta per carta -aquesta sí, ràpidament- manifestant que els problemes no es podien imputar als òrgans administratius espanyols però que, a causa de la quantitat de queixes rebudes, iniciarien un procediment d'ofici per reclamar a les administracions pertinents una simplificació i optimització del procés. Els tràmits no van tenir cap efecte: les paperets de les eleccions al Parlament del 25 de novembre de 2012 li van arribar el 8 de desembre.

A El Salvador el cens de CERA pel 27S era de 668 persones. De les 56 que van sol·licitar el vot -altre cop, força catalans ha manifestat que ni tan sols ho van intentar- només una va poder exercir-lo, un home que va rebre les paperetes l'últim dia de termini pel vot presencial. Com a la resta d'Amèrica Central i del Sud, l'administració espanyola atribueix els problemes al sistema postal. Però és realment aquesta, la causa?

En Miquel Fernández és reusenc però està establert a Oklahoma City, als Estats Units. El consolat espanyol més proper a casa seva -el de Houston, Texas- no admet registres a distància al CERA. Segons sembla el registre presencial depèn cada consolat/ambaixada, fet si més no sorprenent. Es va haver de desplaçar fins allà -717 quilòmetres, set hores d'anada i set de tornada- per aportar la documentació i omplir el formulari que li van proporcionar. Al cap d'unes setmanes va rebre la confirmació d'inscripció.

Aleshores es va obrir el període de consultes per comprovar que el registre i totes les dades eren correctes. Per no tornar a Houston, va voler fer el tràmit per internet: va resultar que això implicava esperar a rebre un codi de verificació per correu postal per poder accedir al registre de manera que, en ple 2015, la manera més ràpida d'enllestir-ho era, un cop més, per fax. La seva mare va enviar els papers des de Catalunya. En Miquel va esperar uns quants dies però la web de l'INE seguia sense mostrar la seva sol·licitud. Així doncs, va trucar a la Junta Electoral. La persona que el va atendre li va dir que la informació no apareixia perquè era confidencial (sic) però que no calia que es preocupés: li sonava haver rebut "alguna cosa" d'Oklahoma. Gens satisfet, especialment veient que a la J.E. ni tan sols sabien que es podia consultar l'estat de la tramitació online, va decidir fer-ho per internet: feia poc que havia el codi. Al cap de dos dies la seva sol·licitud va aparèixer com a confirmada.

Una altra espera que començava. Segons l'INE les paperetes van ser enviades el 14 de setembre, gairebé al límit del termini. La Junta Electoral de Reus havia assegurat a en Miquel que s'enviarien dins el termini però que si arribaven a temps o no depenia de Correos i del servei postal del seu país. La història de sempre però almenys en Miquel era als Estats Units. No hi hauria d'haver problemes. A les eleccions europees de 2014 va rebre les paperetes l'últim dia i va aprofitar l'hora de dinar per votar. Aquesta vegada el termini es va acabar sense rebre res. Sense paperetes ni tan sols podia anar altre cop a Houston per votar presencialment. El servei de seguiment del United States Postal Service indicava que es trobaven retingudes a Nova York sense motiu fins que, finalment, van arribar a Oklahoma City... el dia 10 d'octubre i en aquest estat:

El sobre amb les paperetes de vot d'en Miquel   |   Miquel Fernández